24/7/17

Cançó 7a en colors - Pau Riba

Cançó 7a en colors es una de las canciones más populares del músico mallorquín Pau Riba. La grabó por primera vez en su álbum Dioptria II, editado en 1971.

Canción 7a en colores
Pau Riba

Ha llovido sobre mi cabeza
y ha crecido hierba muy fresca,
he salido a pasear
con la testa florida y verde
porque también han salido flores,
como si yo fuese un jarrón,
después ha salido el sol,
y he notado olor de tierra.
Fíjate en mi, qué cabeza tan verde,
qué envidia, qué envidia,
mariposas y pajaritos
se posan, y las abejas.



El viento me ha traído granos de trigo,
y como ya es primavera
las espigas se han levantado
por encima de las briznas de hierba
y han cubierto las flores de fuego
porque también han crecido amapolas
y para hacerme una cabeza entera de oro
el sol ha marchitado el césped.
Fíjate qué cabeza tan amarilla,
qué envidia, qué envidia,
mariposas y pajarracos
se posan, y las abejas.

El verano me ha traído el calor
y ha llegado el tiempo de siega,
y he ido a casa del segador,
vengo para que me seguéis la testa
podeis segar todo el trigo
pero por nada del mundo, ni una amapola
y he salid a la calle mayor
con la testa bien rjoa.
Fíjate, qué cabeza tan roja,
qué envidia, qué envidia,
mariposas y grandes pájaros
se posan, y las abejas.

Oh, cuánta envidia me tienes.

Las amapolas se han marchitado
y el otoño no tiene doncellas
y mis cabellos, blancos y finos
han llenado de nuevo la testa,
el invierno me ha cubierto de nieve
me ha robado las flores y la hierba,
y el frío me ha hecho prisionero
con la cabeza blanca como la piedra.
Fíjate, qué cabeza tan blanca,
qué envidia, qué envidia,
ni mariposas, ni pájaros
se posan, ni las abejas.

¿Dónde está la lluvia? ¿Dónde está?



----------- letra original (catalán) -----------

Cançó 7a en colors
Pau Riba

Ha plogut sobre el meu cap
i ha crescut herba molt fresca,
he sortit a passejar
amb la testa florida i verda
perquè també s'hi han fet flors,
com si jo fos una gerra,
després ha sortit el sol,
i he sentit olor de terra.
Fixa't jo quin cap més verd,
quina enveja, quina enveja,
papallones i ocellets
s'hi posen i les abelles.

El vent m'ha dut grans de blat,
i com que ja és primavera
les espigues s'han llevat
per damunt dels brins de l'herba
i han cobert les flors de foc
car també han crescut roselles
i per fer-me un cap tot d'or
el sol m'ha pansit la gespa.
Fixa't jo quin cap més groc,
quina enveja, quina enveja,
papallones i ocellots
s'hi posen i les abelles.

L'estiu m'ha dut la calor
i ha arribat el temps de sega,
i he anat a cal segador,
vinc perquè em segueu la testa
podeu segar tot el blat,
però per res, ni una rosella
i he sortit al carrer gran
amb la testa ben vermella.
Fixa't jo quin cap vermell,
quina enveja, quina enveja,
papallones i grans ocells
s'hi posen i les abelles.

Oh quina enveja em tens.

Les roselles s'han pansit
la tardor no té donzelles
i els meus cabells blancs i fins
han omplert de nou la testa,
l'hivern m'ha cobert de neu
m'ha robat les flors i l'herba,
i el fred m'ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.
Fixa't jo quin cap més blanc,
quina enveja, quina enveja,
ni papallones ni ocells
s'hi posen ni les abelles.

On és la pluja? On és?

Toti Soler y Pau Riba ensayando en 1971

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿Comentarios, dudas, errores, peticiones de nuevas canciones? Aquí, por favor: